Universo Molécula (2006), d'Isaías Herrero

Universo Molécula és l’exemple més reeixit a l’Estat espanyol d’aquesta nova forma de fer literatura que s’ha vingut a denominar literatura digital o electrònica. Una literatura que està canviant les seves possibilitats de producció, edició i lectura a partir del cibertext, aquest sistema d’escriptura ramificada, només possible en entorns digitals i que estructura la informació textual a partir de nodes i enllaços de diferent mida, vinculada al seu torn a entorns visuals i auditius summament importants per a la comprensió global del missatge expressat per l’autor. La imatge serà, en el cas que ens ocupa, l’element més significatiu associat a la paraula continguda en el poema, en el gran poema que és l’univers propi de l’autor, un univers desplegat al llarg d’infinites molècules, infinits hipervíncles que dotaran el lector d’una singularitat absolutes des del moment que serà a través de la seva interactivitat, de la seva navegació pels indrets de la seva pantalla d’ordinador, que anirà assolint el saber contingut en aquesta obra tan especial per les seves característiques formals i també de contingut. És així como una de les intencions de l’autor és fer reflexionar el lector, fer-lo aturar la lectura per a pensar sobre tot el que té al seu davant, implicant-se, així, amb l’obra mateixa. Si aquest objectiu es compleix, en paraules del mateix autor, s’haurà reeixit la seva darrera finalitat.

Organitzada al voltant de tres grans eixos, Generación, Grandes Avatares i Viaje en el tiempo relativo, l’obra anirà assolint el seu màxim esplendor a mesura que aquestes tres grans àrees es vagin subdividint en altres pantalles secundàries, que contenen una multiplicitat de metàfores explicatives de les idees que sobre aquests tres grans conceptes anirà assumint l’autor. En Generación s’abordarà la procreació humana com a símil del mateix procés creatiu poètic de l’autor, i on la lluita per la supervivència, el buit que suposa la percepció de la pròpia essència de l’home com a matèria en aquest univers, i la mateixa complexitat del ser seran els temes tractats en profunditat en aquests poemes sense rima, un tant anàrquics i difícils tant de llegir com d’interpretar, com sens dubte és la vida mateixa.

A Grandes Avatares se situa el lloc que ocupen els màxims creadors-arquitectes de l’Universo molécula, els propis lectors, com a constructors de les seves pròpies interpretacions derivades de l’observació i de la irritació que comporta el no enteniment del fet poètic. Un fet poètic que té la metàfora com a element més usat i que es manifesta a través d’imatges tan impactants, en format 3D, com la de La perdición electrónica de los espíritus de la carne, on realitat i ficció ens superen dia a dia en aquest devenir de la vida que es la nostra pròpia quotidianitat.

A la tercera part de l’obra, les nostres ments són posseïdes por aquesta mà que ho governa tot que anomenem poder, impedint el desenvolupament lliure de la imaginació i la fantasia, tan necessàries per a la supervivència humana. Un Poder, en majúscules, que anul·la la creativitat humana tan present en autors como Isaías Herrero i que gràcies a aquesta nova forma d’expressivitat podem apreciar en aquesta obra que ara presentem.

Sense cap mena de dubte, en Universo Molécula no només trobem els ingredients multimèdia i textuals adients per a l'elaboració del cibertext sinó que, a més, hi subjau la reflexió que sobre el fet poètic digital ens cal fer en aquest moment: una reflexió que té un subjecte molt triat, el lector, i que té com a objectiu principal posar damunt la taula la importància que aquest tipus d'obra es mereix en l'actualitat i la pèrdua de la por amb què tendim a encarar-les.