dijous, 12 de febrer de 2009

Universo Molécula (2006), d'Isaías Herrero

Universo Molécula és l’exemple més reeixit a l’Estat espanyol d’aquesta nova forma de fer literatura que s’ha vingut a denominar literatura digital o electrònica. Una literatura que està canviant les seves possibilitats de producció, edició i lectura a partir del cibertext, aquest sistema d’escriptura ramificada, només possible en entorns digitals i que estructura la informació textual a partir de nodes i enllaços de diferent mida, vinculada al seu torn a entorns visuals i auditius summament importants per a la comprensió global del missatge expressat per l’autor. La imatge serà, en el cas que ens ocupa, l’element més significatiu associat a la paraula continguda en el poema, en el gran poema que és l’univers propi de l’autor, un univers desplegat al llarg d’infinites molècules, infinits hipervíncles que dotaran el lector d’una singularitat absolutes des del moment que serà a través de la seva interactivitat, de la seva navegació pels indrets de la seva pantalla d’ordinador, que anirà assolint el saber contingut en aquesta obra tan especial per les seves característiques formals i també de contingut. És així como una de les intencions de l’autor és fer reflexionar el lector, fer-lo aturar la lectura per a pensar sobre tot el que té al seu davant, implicant-se, així, amb l’obra mateixa. Si aquest objectiu es compleix, en paraules del mateix autor, s’haurà reeixit la seva darrera finalitat.

Organitzada al voltant de tres grans eixos, Generación, Grandes Avatares i Viaje en el tiempo relativo, l’obra anirà assolint el seu màxim esplendor a mesura que aquestes tres grans àrees es vagin subdividint en altres pantalles secundàries, que contenen una multiplicitat de metàfores explicatives de les idees que sobre aquests tres grans conceptes anirà assumint l’autor. En Generación s’abordarà la procreació humana com a símil del mateix procés creatiu poètic de l’autor, i on la lluita per la supervivència, el buit que suposa la percepció de la pròpia essència de l’home com a matèria en aquest univers, i la mateixa complexitat del ser seran els temes tractats en profunditat en aquests poemes sense rima, un tant anàrquics i difícils tant de llegir com d’interpretar, com sens dubte és la vida mateixa.

A Grandes Avatares se situa el lloc que ocupen els màxims creadors-arquitectes de l’Universo molécula, els propis lectors, com a constructors de les seves pròpies interpretacions derivades de l’observació i de la irritació que comporta el no enteniment del fet poètic. Un fet poètic que té la metàfora com a element més usat i que es manifesta a través d’imatges tan impactants, en format 3D, com la de La perdición electrónica de los espíritus de la carne, on realitat i ficció ens superen dia a dia en aquest devenir de la vida que es la nostra pròpia quotidianitat.

A la tercera part de l’obra, les nostres ments són posseïdes por aquesta mà que ho governa tot que anomenem poder, impedint el desenvolupament lliure de la imaginació i la fantasia, tan necessàries per a la supervivència humana. Un Poder, en majúscules, que anul·la la creativitat humana tan present en autors como Isaías Herrero i que gràcies a aquesta nova forma d’expressivitat podem apreciar en aquesta obra que ara presentem.

Sense cap mena de dubte, en Universo Molécula no només trobem els ingredients multimèdia i textuals adients per a l'elaboració del cibertext sinó que, a més, hi subjau la reflexió que sobre el fet poètic digital ens cal fer en aquest moment: una reflexió que té un subjecte molt triat, el lector, i que té com a objectiu principal posar damunt la taula la importància que aquest tipus d'obra es mereix en l'actualitat i la pèrdua de la por amb què tendim a encarar-les.



diumenge, 8 de febrer de 2009

Retorn a la Comallega (2006), d'Anton Ferret



http://www.salnitre.com/retornalacomallega/


1. Presentació. La nostra tria hipertextual com a primera incursió en el món de la literatura digital.

Mai abans havia llegit una obra hirpertextual, ni tan sols tenia idea que existís aquest tipus de creació textual, si volem ser francament sincers. D'això fa ara aproximadament un any. Era un món nou per descobrir. I aquest va ser bàsicament el motiu que em va conduir a matricular-me de l`assignatura d'Estudis Literaris i tecnologies digitals que ofereixen els estudis de Llengües i cultures de la UOC. I calia triar una obra per realitzar el primer exercici d'avaluació continuada i no sabia per on començar. I va ser així com se'm va obrir la possibilitat d'estudiar El retorn a la Comallega (2006), guiada pel consell del meu consultor, Joan-Elies Adell. L'obra em va agradar des del principi i no ho vaig dubtar pas. Era la més idònia per a endinsar-me de ple en aquesta nova forma de realització literària: l'hipertext. I una mica a les palpentes, cautelosament, vaig enntrar en aquest món ple de canvis, de noves maneres d'enfocar la transmissió de coneixement per mitjà de la pantalla del nostre ordinador i va ser així com la vaig anar llegint dia a dia durant dues setmanes. Poc temps si considerem la complexitat de l'obra, però suficient per destriar-ne els elements fonamentals com a primera incursió en el món de la literatura digital.

Són molts els aspectes que he volgut destacar d'aquesta obra i potser la meva manera d'enfocar la lectura no sigui la més adequada atesos els diferents i nombrosos components amb què es va desplegant la descripció dels fets que es van narrant al llarg del document. Però m'ha semblat interessant descriure amb una mica de deteniment alguns d'aquests nous “gèneres” que Anton Ferret, l'autor, va incorporant al text com a vertebradors d'una nova concepció del fet literari d'aquest segle XXI dominat per les eines de treball informàtiques. Espero haver encertat amb aquesta anàlisi així com també desitjo una bona lectura, per part vostre, de part d'aquest material que ara teniu aquí penjat. N'estaré altament orgullosa si al final contribueix a un millor enteniment de la intenció creativa d'aquest autor.

M' acompanyeu, doncs?


2. Com llegim aquest hipertext? El paper de l`autor i del lector. Explicació del mètode de lectura.

Quan llegim una obra de les considerades “normals” en l`àmbit literari ens trobem sempre amb la figura de l'autor al costat del seu títol, de l'editorial que s'ha fet càrrec de l'edició i de la persona que l'ha prologat, fins i tot, o n'ha tingut cura del seu estudi. No és el cas de les obres hipertextuals o almenys d'aquesta que ens ocupa ara.

A Retorn a La Comallega no apareix enlloc el nom de l`autor, és com si no existís. No és important saber qui ha estat el “creador” d’aquesta obra que ara llegim. Som els lectors els vertaders protagonistes de la història, des del moment que esdevenim “actors” d'allò exposat a través de l'hipertext. Però si hom indaga, trobem que allà on diu “Crèdits” es pot veure tota la informació sobre l'autoria de l`obra: el seu nom, Anton Ferret Baig, el lloc i la data de publicació, “Sitges, segona quinzena d'agost, 2006”, els premis o mencions que ha rebut, “obtenció de la Menció Vicent Ferrer al "2n Premi Internacional Ciutat de Vinaròs de Literatura Digital" amb la dotació econòmica rebuda (1.000 €), les col·laboracions que ha rebut l'autor en el seu treball de disposició d'imatges, i els agraïments a tots els que l'han acompanyat en el procés de creació.

Així, doncs, l'autor, de forma implícita, és present però adjudica un major poder o autonomia de col·laboració al seu company de viatge, el lector. Aquest lector ha de ser una persona ben especial, capaç de realitzar un esforç de comprensió i d'implicació tot al llarg del seu recorregut si vol extreure el màxim profit a aquesta obra de creació. I depenent del grau de dedicació que esmerci trobarà diferents modes de lectura, més o menys complexos i variats, i diferents interpretacions, també, a mida que es van incorporant noves dades relatives al tema tractat i a la història que ens va narrant.

En el meu cas, vaig començar fent una lectura un tant innocent, si em permeteu la paraula. Era una lleu aproximació al contingut de l'obra. Després, paulatinament, vaig comprendre l'abast i vaig decidír observar pacientment cada apartat del text per separat sense oblidar, però, el sentit global de l’obra. És així com, tornant enrere moltes vegades, es podia llegir el document perquè una de les característiques que dificulten la lectura és la rapidesa amb què se succeeixen els missatges dels diferents hipertexts i, doncs, la complexitat per albergar-los tots en el nostre pensament de forma instantània. Calia retornar al mateix punt de partença, una i altra vegada, per poder copsar-ne la significació. I aquest “retorn” forma part de la intencionalitat de l'autor a mantenir-nos “enganxats” a la pantalla de l`ordinador, pendents en tot moment del que s'esdevindrà més tard. És un retorn no només al lloc motiu d`aquesta història, el poble de La Comallega (a on torna el protagonista Maks) sinó al propi hipertext, com a font inesgotable de coneixement, com a referent d'aquest nou model de comunicació actual que és Internet, el medi a través del qual tenim notícia de la publicació d'aquesta obra.



En aquesta lectura detallada de l'obra he tingut en compte el tema o fil argumental que ens vol explicar l'autor però donant preferència als aspectes formals que caracteritzen l'obra d'exemple hipertextual de creació literària. És el que més crida l'atenció un cop entres a la primera pantalla fent clic amb el ratolí. I he estudiat els recursos emprats tenint en compte, sobretot, el tipus de gènere a què es podia adscriure aquell text, la mida i color de la lletra (que sempre tenen una especial importància) i el lloc on se situa en el conjunt de l'obra. Així és com he aconseguit comprendre, una mica, el sentit d`aquest Retorn a la Comallega. De tot plegat veurem com hi ha una sèrie d'elements que es van repetint al llarg de l'exposició i que són allà de forma intencionada, recolzant la idea del “retorn” comentat abans, a la terra, als orígens, al poble de La Comallega, però també a nosaltres mateixos i a la possibilitat de créixer harmoniosament per poder afrontar el futur, aquest ”Progrés” amb majúscules que tan necessari és per a la subsistència de l'ésser humà.

3. El sentit del títol. El “retorn” com a excusa. La Comallega i l’imaginari de l`autor. La ficció dels illetrats.


El títol amb què s'introdueix l'obra és molt significatiu com a resum de la idea que vol deixar plasmada l'autor en aquesta obra i del sentit de l'hipertext mateix en la història de la literatura catalana. Els mots ”retorn” i “La Comallega” són àmpliament connotatius de significacions diverses, dins i fora del mateix text.

El “retorn” ja he dit abans que era el recurs emprat per a fer-nos llegir de forma constant l'obra del creador, una manera de no desfer-nos fàcilment del treball realitzat per l'autor, però alhora és el no-retorn a les formes tradicionals de fer literatura, a la que es plasma en paper imprès (tot i que en aquest cas també podem recórrer a aquesta alternativa en algunes parts de l'obra). És a dir, és un intent de fer-nos creure en la viabilitat i validesa (més la fidelitat posterior del lector) del fet hipertextual mateix, com a expressió nova, barata i fàcil d'usar (segons com es miri) dels nous corrents expressius en literatura. Aquest retorn al gènere es conjuga situant-lo dins mateix de l'obra, usant per aquest objectiu dos elements, un de formal i un de simbòlic. El formal el tenim en el cal·ligrama; el simbòlic, en el poble de La Comallega. Els dos recursos són, a més, sinònim de la mateixa cosa: del poble, de l'essència primera del nostre origen com a éssers humans, de les nostres arrels d'identitat, i del nostre futur com a col·lectivitat. Aquest retorn als orígens serà el mòbil que justificarà l'obra. I aquest origen tindrà un eix central a l'entorn del qual giraran els capítols o apartats desplegats que és el cal·ligrama, i al qual, per mitjà d'un bucle informàtic, tornarem sempre per poder continuar endavant amb la lectura de l'obra.

La Comallega sembla ser un lloc inexistent per les dades que aporten els personatges externs als fets viscuts pel protagonista principal –com la Joana o el Pere, amics del protagonista- i ve reforçat pel mapa del Google a on ens remet la primera pàgina que segueix el títol. Sembla ser un lloc situat entre Sitges i el Garraf, és motiu d`un joc de paraules per part del lloro centenari i tots els personatges que conflueixen en aquesta obra tenen alguna cosa a dir sobre la seva situació respecte al món. També a través de la visió de la Comallega en el passat i en el nostre present, ens podem fer una idea del lloc on s`esdevé l'acció de la història i alguns elements constitutius de la seva tradició l'enfronten amb la modernitat del món industrialitzat encarnat pel Maks. Tradició i modernitat, doncs, tenen el seu espai de discussió en aquest Retorn a La Comallega i serà un dels motius emprats per l'autor per decidir-se a treballar en aquesta nova manera d'escriure.

L'enllaç de la portada, que conté un requadre amb la il·lustració d’uns peixos, simbolitza la font principal d’ingressos del poble i el tarannà dels seus habitants, la professió de què viu la majoria dels homes de La Comallega, i serà el fruit del contacte directe amb el mar i amb la via d`accés a nous descobriments i a noves aliances comercials amb altres pobles.

D'altra banda, l'hipotètic topònim Comallega sembla que és un compost de les dues paraules “coma” i l’adjectiu “llec-ga”. Consultant el DIEC sobre el terme “coma” ens diu que és una ”depressió més o menys pregona i planera en un terreny de muntanya” i el DCVB en dóna mostres ben clares de la seva incorporació en la toponímia catalana ampliant-ne el significat amb el sentit “d`elevació” propi d`alguns indrets del Pirineu. De “llec-llega” ens diu que és aquell “mancat d’estudis, de coneixements, en una matèria”. Per tot això, doncs, sembla ser que la unió dels dos mots vindria a donar-nos la descripció d’un lloc planer, en un terreny muntanyós (que també es pot veure al cal·ligrama) on sembla ser que els seus habitants necessiten d’una alfabetització en algunes àrees del saber (a més de les noves tecnologies del segle XXI) sobresortint el Maks d'aquest col·lectiu i per aquest motiu esdevenint l'encarregat de situar-los al moment i al lloc que els pertoca. Tot això que ara descrivim sembla un tant contradictori si observem el Google Maps i veiem situada la Comallega, enmig del mar, o llegim atentament el contingut del web oferint diverses interpretacions a la ubicació concreta de l'indret perquè també es podria tractar d’un lloc enfonsat dins el mar (com tots aquells vaixells vinguts de les rutes americanes del nou món) que per no saber aprofitar bé les riqueses obtingudes s’han vist abocats al desastre o a la mort final.

Aquest és, doncs, l'imaginari de què parteix l'autor per a plasmar la seva inquietud existencial del devenir de l’home. El tema, prou ampli i ampliat per successius detalls que anirem veient, conforma una societat altament illetrada en les seves actuacions quotidianes, en la seva petita visió del món, i un tant irreal respecte al món informatitzat en què ens movem en l'actualitat. D'aquí prové, també, la barreja dels elements innovadors en l'estrictament formal i els purament tradicionals en els corresponents al contingut. Una vinculació pretesament donada per tot el sac cultural que tots duem a sobre i que ara ens cal interioritzar.


4. El protagonista redemptor i les seves relacions amb la resta de personatges.

Maks, el nostre protagonista, és l’únic dels personatges que ha viscut i coneix la realitat del món exterior, del món industrialitzat i modern de les grans ciutats. I torna al poble mogut pel desig d'ensenyar-nos aquesta nova manera de concebre el món, d'assimilar-lo, amb la intenció d'aconseguir un futur millor per a tota aquesta col·lectivitat. Però sovint dubta si aquest model de vida és el millor, veient i comprovant la senzillesa de la vida dels habitants de La Comallega i la felicitat que sembla posseir-los amb allò que tenen. La seva “missió” és posar el poble al dia, en tots els aspectes, i per dur aquesta tasca necessita del recolzament d'alguns dels membres més importants de la societat comalleguenca, entre ells l'alcalde.

D'entre els personatges que interactuen amb ell al llarg de l'obra hem de tenir en compte que només dos es troben en disposició d'obrir-se pas vers el canvi de mentalitat requerit per a dur a terme aquesta tasca “d'alfabetització” i això observant la ficció narrada des d'una òptica molt positiva: l'alcalde i el vicari. Ambdós ofereixen comportaments atrevits respecte a alguns temes però encara els falta l'empenta decisiva per a dur el gran salt mortal. També trobem aires de canvi en el mariner Telm, en el practicant (la seva fugida ja diu molt d'ell) i en la cosina desapareguda que és substituïda (o no) per una altra noia molt més atrevida sexualment parlant. Però el contacte de Maks amb altres agents de l'acció, com són ara els animals, el lloro i els gats, fan canviar el seu comportament modelant-lo al del seu interlocutor, en forma de violència extrema totalment contrària a l'actitud esperada en un home pròsper i acarat al futur. La influència, doncs, que els personatges del poble puguin exercir damunt el nostre redemptor demostra, un cop més, la incertesa mateixa de la seva pròpia vida, com a exponent clar d'unes arrels i uns orígens difícilment fàcils d'oblidar. S'anirà veient els matisos de les relacions mantingudes al llarg de l'obra amb alguns d'aquests personatges així com la incertesa del destí que omplirà les seves vides.




5. Els recursos emprats. El desplegament de gèneres en la no-estructura del text. El llenguatge, verbal, tipogràfic i visual. La ironia.

Tot i que és força difícil dir que una obra hipertextual d'aquestes característiques pugui tenir una estructura entesa al mode tradicional, sí que podríem dir que aquesta nova forma de presentar-nos el fet literari es pot “llegir” atenent dos grans blocs d'espais interrelacionats i constantment hipervinculats.

En un primer bloc tindríem els apartats o seccions que procedeixen de la finestra inicial de l'obra, la que conté uns peixos en el seu interior, i que es desplega en un xat entre el protagonista i la Joana (més les opcions del mapa de Google i el web de La Comallega), seguit de l'ampliació d'allò expressat a la Joana en la conversa entre l'alcalde i el Maks. Aquests dos elements són inseparables, no es poden desfer ni llegir de forma autònoma, i ens condueixen necessàriament al Cal·ligrama, on podem dir que començaria la segona part de l'obra i el lloc on l'esforç del lector juga un paper més important. És, doncs, a partir del desplegament dels diferents gèneres inserits al Cal·ligrama que l'obra pren la seva significació. I són aquests nous elements els que ens conduiran a una nova forma de fer i llegir literatura: l’ús dels cercadors del Google, els hipervincles, el xat, el web, el power point, els recursos d'àudio en els estudis científics, l'hipertext amb diferents itineraris de lectura, el bloc... tots aquests gèneres formaran, de forma cohesionada, el conjunt d'aquesta obra i, si bé els podem llegir de forma aïllada, seran considerats en el seu conjunt que adquiriran una major significació.

El tipus de llenguatge que preval en aquest tipus d'obra sol ser, majoritàriament, el visual, al costat del cada cop més usat recurs d'àudio. Però no són els únics que estudiarem en aquest cas. La llengua escrita, com a millor manera d'expressar la bellesa, juntament amb els recursos tipogràfics, visuals –protagonitzats pels colors- ens conduiran a veure l'hipertext com una forma útil d'heterogeneïtat expressiva, on tots els mecanismes expressius tenen cabuda. Però sempre tenint en compte el poder expressiu de la paraula escrita, que ens arribarà en grau superlatiu en forma d'ironia en molts fragments d`aquesta obra.

6. Conclusions.

Resumint, per al lector inexpert en literatura digital aquesta obra resulta en certa manera una bona mostra d'aproximació a aquesta nova forma d'expressió literària que anomenem hipertext. La barreja d'elements literaris tradicionals, sobretot pel que fa al contingut, amb d'altres de més formals, i per aquest motiu més donats a l'experimentació, li donen una fesomia nova però no excessivament alarmant, desfent aquesta pretesa “por” que tots sentim vers l'innovador en el terreny de l'expressió creativa. Una por que podem associar, també, al fet que es requereix una major atenció i un major esforç lector per a capir les intencions del propi autor, atenent tots els elements que es despleguen i la manera com es despleguen. Retorn a La Comallega és un exemple, en aquest sentit, d'obra no gens fàcil de llegir, com són totes les que se situen en el món del ciberespai. Una lectura que per aquest motiu esdevé constant, repetitiva i costosa si l'objectiu principal és enganxar-nos a la pantalla del nostre ordinador. Així és el món d'Internet, al capdavall.